Rebequeries i gestió de les emocions (0-3 anys)

De là mà de la Verònica Arteaga, us presentem un seguit d’articles sobre Primera Infancia.

Esperem que us agradin!!

 

Rebequeries i gestió de les emocions en els infants dels 0 als 3 anys

El que li està passant a un nen/a que té una rebequeria és que ha perdut totalment el control de les seves emocions.

“La temida rabieta puede ser una de las experiencias mas desagradables de la paternidad.(…) puede convertir al instante en el ser más desagradable y repulsivo del planeta a la persona que es dueña de nuestro corazón y que mueve  montañas con una hermosa sonrisa”. Daniel Siegel (El Cerebro del niño)

COS PETIT EMOCIONS GRANS

 

Quan parlem de les rebequeries dels infants i de la gestió de les seves emocions és imprescindible poder-ho fer des de l’explicació de les diferents etapes, les seves necessitats i la nostra resposta. Els nens creixen, canvien de contextos i l’adult s’ha d’adaptar. Des de que d’un cos n’esdevenen dos comença un procés d’individualització que acaba als 21 anys.

 

Medi protegit (0 a 9 mesos). Requereix d’un entorn que s’assembli el màxim possible a la vida intrauterina. Així, necessita contacte físic permanent, dormir acompanyat, lactància a demanda, està a braços o enganxat al cos d’una altra persona fins que comenci a arrossegar-se o gatejar per si mateix, necessitats bàsiques cobertes, atendre el seu plor, etc.

Respectant els ritmes (9 als 24 mesos).  Els adults tendim a no respectar els seus temps i la majoria de rebequeries es donen en aquesta línia. Introducció de l’alimentació complementaria, treure el bolquer, treure la pipa, començar a caminar, a gatejar, perquè si el veí ho fa perquè no el meu. Cada infant té el seu ritme i si estem connectats amb ells sabrem veure quina és la seva necessitat i com acompanyar-los amorosament. Cap a l’any i mig es produeix un canvi important en el camí cap a la seva independència. Abans necessitaven i al any i mig volen. Realment no saben el que volen però experimenten amb el voler. Senyalen coses amb el dit i demanen, altres vegades necessiten que els hi nombrem les coses. És la nostra responsabilitat com adults distingir el que volen del que els convé (que de segur comportarà una rebequeria). En aquesta etapa hem de preguntar poc i com a molt donar dos opcions de resposta.

Comprensió (2 als 3 anys). Especialment dels 2-3 anys, els nens no fan malifetes per fer-te mal, senzillament exploren el món que forma part de la seva evolució. El nen està creixent i prova els propis límits, i el que necessita de nosaltres són pautes clares amb seguretat, amor i constància. Hem d’acompanyar-los en la frustració i tenir expectatives superiors vers els nostres petits/es només porta a perdre la paciència, frustració i enuig. En aquest període es finalitza la mielinització del còrtex cerebral que és la part del nostre cervell encarregada del llenguatge, la memòria explícita, el raonament i el pensament. Per això és un període difícil, degut bàsicament a la incomprensió dels adults davant d’un infant amb un raonament encara molt primitiu. Als 2 anys: s’inicia la independència (a la seva manera). La negació: “el no”. La temuda aDOSlescència. Experimenten, saben que passen coses però no són conscients, a vegades diuen no a coses que sí volen, viuen frustracions, volen fer coses i no poden, es col·lapsen, els falten recursos, etc., i a sobre ens trobem en que el nen de dos anys manifesta la seva independència negant a l’altre. La paraula més utilitzada és el no i comença així perquè negant a l’altre comença a expressar el que ell no és ja que encara no sap ben bé el que és: jo no sóc tu, per tant sóc un altre. El nen no entén per què; “per què avui no em donen galetes si ahir me les van donar”, i aquesta ofuscació entre voler una cosa, no entendre el que passa i el rebuig dels pares és la font de la majoria de les rebequeries. Les rebequeries apareixen al voltant dels dos anys i tendeixen a desaparèixer als cinc. Als 3 anys: tenen certa consciència de ser ells mateixos, es construeix el seu ego, apareix el “meu”, que forma part del procés d’individualització. No té a veure amb la generositat, el compartir, etc. Sense el jo no pot aparèixer l’empatia i fins els 5 anys que això no serà del tot efectiu. Fins aquesta edat el teu fill/a és incapaç de posar-te a prova, fer les coses a propòsit per fer-te sentir malament, etc.

Què cal saber d’una rebequeria? Doncs que fins que no s’esgota l’huracà no es pot fer res i cal no afegir complicacions i simplificar; Ah! I si a més a més estan cansats el tema s’agreuja.

I doncs, què fem?

Estigues sempre a prop seu, deixa que t’agafi, agafar-lo a braços, abraçar-lo quan estigui més tranquil i sempre que ell vulgui.

Pots explicar el per què de la teva negativa, tot i que no obtindràs un gran resultat, perquè la rebequeria no ve de que el nen no entengui la situació sinó de que no pot dominar la seva emoció.

Deixa-li temps i espai perquè es pugui expressar lliurement.

Utilitza l’empatia per fer-li mirall de la seva frustració i enuig. “T’has enfadat molt”, “et venia molt de gust”, etc. funciona perquè ajudes el teu petit/a a sentir-se comprès i a comprendre’s a si mateix. Sense insistir ni fer-nos pesats és la millor eina per portar el nen/a cap a la tranquil·litat.

Ofereix-li alternatives que el puguin treure del seu món inflexible cap a la llum.

Deixa sempre clar al teu infant que faci el que faci sempre l’estimaràs i el comprendràs encara que de vegades no estiguis d’acord. És difícil pensar en tot davant d’una rebequeria i és difícil raonar quan estem a punt de perdre la raó (perquè nosaltres també en aquell precís moment estem lidiant amb la nostra pròpia rebequeria interna) però, precisament per això, davant del dubte de com actuar, estima al teu fill/a perquè ell/a ho estarà necessitant. Estima’l quan menys ho mereixi perquè serà quan més ho necessiti.

Autor: mjdionisio

Strategia·Psi, consulta de psicología clínica sanitaria. Autorizada y registrada por el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Psicóloga Clínica, especialista en niñ@s, adolescentes y familias. Post-Grado en Psicopatología Clínica Infanto-Juvenil Formación en EMDR, Nivel I y Nivel II, formación Avanzada en Niños y Adolescentes. Experiencia de más de 15 años en el ámbito infanto·juvenil, en escuelas, institutos y colaborando con Fundaciones y Asociaciones dirigidas a niñ@s, adolescentes y jóvenes en riesgo de exclusión social, en proceso de acogida y/o adopción...