Nens i Joves despistats, oblidadissos…

El trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH) és un trastorn d’origen neurobiològic, és a dir, és provocat per una alteració del sistema nerviós central. S’inicia a l’edat infantil i afecta entre un 3 i un 7 % de nens i joves en edat escolar. Es caracteritza per un nivell d’impulsivitat, activitat i atenció no adequats a l’edat de desenvolupament.

Els nens  i joves amb TDAH es descriuen com a despistats, oblidadissos, desordenats, que sembla que no escoltin quan se’ls parla. També se’ls descriu com a nens i joves als quals costa dur a terme les tasques més senzilles, seuen poc i es mouen molt, són impacients, impulsius, no tenen espera i, fins i tot, poden ser imprudents.

Els símptomes es veuen reflexats en diferents comportaments i/o problemes que interfereixen en el procés d’aprenentatge, i nosaltres ho comprovem a l’aula:

  • En la qualitat de la feina: la seva feina sol ser pobra i incompleta, amb una inadequada presentació́, encara que en ocasions puguin fer-les bé. Són molt dependents de l’ambient (organització, estructuració i supervisió).
  • En la quantitat de la feina: amb freqüència no acaben les seves feines, tasques, exàmens, etc.
  • En la velocitat de la feina: molts alumnes amb TDAH treballen més a poc a poc, d’altres es precipiten, ho fan molt ràpid i comenten errors. En general, no revisen les seves tasques i, quan ho fan, tenen gran dificultat per detectar els errors comesos durant la seva execució́.
  • En el rendiment: el seu rendiment pot variar significativament d’un moment a un altre i, fins i tot, d’un dia a un altre.
  •  En l’ automotivació (autoreforçament): els costa mantenir l’esforç̧ en tasques o activitats que no els proporcionen una recompensa immediata. Tenen dificultat per treballar per grans recompenses a llarg termini, en canvi, necessiten recompenses freqüents encara que siguin irrellevants. Poden iniciar una tasca correctament, però̀ després d’un temps están desmotivats i/o cansats i es deixen portar per estímuls que en aquell moments son més gratificants i immediats, com parlar amb un company o mirar per la finestra; ho saben fer, però hi ha una incapacitar per inhibir aquests estímuls. Es deixen arrossegar per estímuls  més divertits per a ells i recompenses immediates
  • En la regulació del nivell general d’alerta, és a dir, per centrar-se en les demandes de l’ambient i del moment (el que ocorre aquí i ara). Tenen dificultats per iniciar el treball que han de fer, evitar la distracció i mantenir-se atents en situacions monòtones. Amb freqüència sembla que somien desperts o són als núvols quan se suposa que haurien d’estar atents, concentrats i centrats en una tasca.

D’aquesta manera ens trobem amb nois i noies que NO compleixen les expectatives i amb freqüència no arriben als mínims exigits per a la seva edat, que tenen dificultats en les àrees importants d’aprenentatge, comportant retard any rere any, en definitiva, un fracàs escolar.

Així és normal que es desmotivin, sentin que no són capaços de fer allò que els hi toca, acaben tenint una imatge pobre de sí mateixos, baixa autoestima, no només per les crítiques que reben sinó per que a vegades no compleixen les expectatives dels altres. Recordem que són alumnes amb bones capacitats cognitives.img_9050

A %d blogueros les gusta esto: