Tolerància a la frustració?

Featured Image -- 321

Com podem preparar als adolescents a acceptar les limitacions, les frustracions i els fracassos?

Avui en dia trobem molts adolescents que no admeten un no per resposta i no accepten el fracàs,  i de donar-se aquestes situacions, presenten un grau de malestar que els fa estar enfadats constantment. Què poden fer els pares amb els seus fills petits per prevenir aquestes problemàtiques futures en la complicada etapa de l’adolescència?

És impossible protegir als nostres adolescents de les situacions que els hi pot generar patiment, angoixa, malestar i frustració. És molt comú en la vida quotidiana trobar-nos amb experiències que ens generen aquesta simptomatologia com suspendre un examen, no assolir la nota de tall a la selectivitat per poder cursar la carrera que desitgem, enfadar-nos amb la nostra millor amiga, que el mòbil o l’ordinador portàtil deixin de funcionar, no poder contactar amb una persona, …

Els adolescents que tenen una baixa tolerància a la frustració són incapaços de suportar l’espera, confonen els desitjos amb els drets i les necessitats, exigeixen el que volen, i un “no” o un fracàs resulta insuportable i inacceptable.

La frustració és un sentiment que permet desenvolupar-nos com a éssers, i és per això, que els infants han d’aprendre que tots els desitjos no poden ser satisfets. D’aquesta manera, si ajudem als infants a acceptar les frustracions del seu dia a dia, crearem a adolescents amb una personalitat sòlida i equilibrada emocionalment.

Per tant, hem d’ensenyar als nens i nenes a guanyar, però també a perdre. Quan apareixen aquestes situacions frustrants, els adults han d’ajudar a assimilar i aportar recursos, per tal que les experiències els ajudin a créixer com a individus.

Aquesta tolerància a la frustració s’ha de treballar des de ben petits, però com ho podem fer?

És important que els més petits tinguin límits vers els comportaments (i no cap als sentiments), han de saber fins a on poden arribar, i el que  no està permès. Per tant, li podem dir que “no ens agrada el què ha fet o el què ha dit”, però en cap cas menysprearem el propi nen/a o les emocions que sent, i evitarem dir, per exemple, “ets tonto” o “no pots sentir aquesta ràbia”.

Els pares han de tenir en compte que una excessiva permissivitat crearà a individus amb un baix autocontrol, i per tant, tendiran a tenir una baixa tolerància a la frustració. Per evitar-ho,  un infant ha de rebre des de petit un “no” quan sigui necessari, i aquestes petites dosis de frustració i tenint el suport de l’adult, permetrà que pugui desenvolupar-se i créixer a nivell emocional. L’adolescent que no hagi viscut petites frustracions en la seva infància, tindrà dificultats per acceptar els fracassos o els “no’s” de la vida.

A %d blogueros les gusta esto: